lunes, 20 de diciembre de 2010

L'arribada de Nadal torna a estar marcada per la crisi

La crisi ha condicionat el consum nadalenc. Tant les grans superfícies com el petit comerç es veuran afectats per una davallada en les vendes. Hi ha visions contraposades sobre l'aspecte que el petit comerç ressisteix més bé aquesta situació.

El consum no és simplement una acció econòmica, sinó una activitat que té conseqüències en la vida pública d'una ciutat. Una ciutat on s'hi consumeix és un lloc on hi ha activitat pels carrers, i per tant, aquests espais s'adapten a la vida pública.
En èpoques nadalenques és quan el consum es multiplica de forma evident. Alimentació i regals són els productes estrella d'aquesta festivitat. Per això tothom vol donar-se a conèixer amb els millors productes, ofertes, preus, per ser la marca més buscada pels consumidors. Aquest és el motiu principal pel qual s'inicia la campanya de Nadal, amb la que tant el petit comerç com les grans empreses volen incentivar el consum.

El consum ve determinat per l'economia familiar de la població, ja que si hi ha una seguretat econòmica al darrera, la gent consumeix més. En els darrers anys en que la crisi ha començat a notar-se més a les llars del país, el consum nadalenc s'ha vist disminuït en molts sectors, segons l'estudi de la CEC de l'any 2009. Tot això s'ha extenuat fins arribar al punt que es ven un 20% menys que fa dos anys, segons Benet Boix (secretari adjunt de la Confederación Española del Comercio). 
Una altre dels motius del descens del consum és la pujada dels preus d'alguns productes de necessitat, tot i que les diferències de preus entre les ciutats s'hagin reduït en el darrer trimestre (tal com indica l'estudi referent al consum minorista fet per l'Idescat).
Sovint hi ha la creença que entre el petit i el gran comerç hi ha disputes per guanyar-se la fidelització del client. Però la realitat és que la baixada del consum ha estat generalitzada per als dos sectors. És cert, segons ens indica Boix, que les grans superfícies pateixen més aquest descens de les vendes.
"El petit comerç aguanta més la pressió de no vendre, en el sentit de tenir una o dos, segurament de l'àmbit familiar, treballant en la botiga, així que no s'ha de contractar ningú més i l'establiment pot ajustar-se més el cinturó".
El petits comerciants però, no comparteixen l'opinió de Boix, ja que pensen que les botigues de barri en petits carrers no tenen res a fer enfront de grans superfícies que "tenen de tot, totes les botigues d'oci, cinemes... Allà troben totes les botigues juntes sense haver de moure's d'un sol lloc", segons Anna Ma. García, encarregada de la sabateria "Cadira". Tot i així, els petits comerços confien en què la seva proximitat de botiga de barri els ajudi a transmetre la confiança que ofereixen als consumidors.

Encara que hi hagi divergències respecte qui pateix més la crisi en les vendes nadalenques, la gran empresa no tan sols té pèrdues del gast dels contractes, ja que el consum en aquestes superfícies, segons l'Idescat, s'ha reduït en un 7,2% de mitjana en els darrers anys a Catalunya. El sector que es veu menys afectat és el de l'alimentació: tan sols ha caigut un 4% enfront del 9% de la resta de productes.
Això sí, cada tipus de comerç té la seva promoció particular: les grans superfícies poden premertre's anunciar-se als mitjans tradicionals.


D'altra banda, els petits comerços tenen el suport del govern, degut a les característiques ja esmentades. A més, es porten a terme diferents campanyes i promocions que els afavoreixen el ritme de vendes.
En definitiva, els productes que destacaran aquestes festes seran regals útils i econòmics (de rebaixes), ja que de moment, les previsions de consum i vendes per aquest Nadal són força negatives pels comerciants de totes les superfícies, més que els anys anteriors.
Els comerciants s'han anat adaptant a la situació de crisi i han adaptat noves estratègies per atreure el seu públic objectiu.

domingo, 19 de diciembre de 2010

Adaptar-se o morir

La gent pateix la crisi i les vendes disminueixen. El petits comerços i grans superfícies han d'apartar-se als nous temps per poder continuar tenint un mínim de vendes. L'adaptació a que els obliga la crisi es nota molt en el sector d'alimentació. Xerrant amb Placido Julià, cap del supermercat d'El Corte Ingles Francesc Macià, afirma que aquest any la crisi passa factura però que per Nadal la gent se'n oblida i compren de forma massiva. El centre comercial ha hagut de crear noves ofertes, sobretot ens els productes amb més ventes: torrons, salmó fumat, pernil ibèric i vi. Les ofertes 2x1 o de regals addicionals amb la compra d'un producte han augmentat i n'hi han quasi un 30% més que l'any passat. També hem comentat que la marca blanca del centre, Aliada, ha incrementat les seves ventes i ja s'està posant al nivell d'altres marques. La crisi ha estat l'oportunitat per a que les marques blanques entressin en el mercat dels més venut i realment la majoria de supermercats han fet un gran aposta per aquest tipus de producte, per exemple Mercadona amb Hacendado. En aquest article de La Razón es tracta aques tema.
En resum, per Nadal la quantitat de productes que es ven fa esvair la crisi però els productes que es compren solen ser de marques més econòmiques i sovint amb ofertes.

Un passeig pel petit comerç barceloní

El passat dimecres 15 de desembre ens vam passejar per un dels punts neuràlgics del petit comerç barceloní. Concretament vam anar a parlar amb venedors de petites superfícies (roba, estètica, alimentació...) de la zona del carrer Pelai per veure com encaraven comercialment les vendes en aquestes dates tant assenyalades.
Els seus propietaris ens van assegurar que la crisi els està afectant generalment com a tot el panorama comercial, però van afirmar que no viuen grans guerres amb botigues de la competència ni tampoc una davallada important que els faci pensar que els seus negocis ja no són viables.
Hem de dir que per aquest Nadal les botigues que vam visitar del sector del tèxtil i sabates auguren que serà una campanya fluixa, però esperen que la cosa s'animi en les darreres setmanes,per així poder tenir una bona temporada de rebaixes.
En breu en una altra entrada publicarem les entrevistes per aprofundir una mica més sobre l'impacte del petit comerç de la capital catalana durant aquestes festes nadalenques.

Entrevista a Benet Boix, secretari adjunt del CEC

Tot seguit podeu llegir l'entrevista que dijous passat vam fer a Benet Boix, secretari adjunt del CEC. Al final, també podeu llegir una breu conclusió sobre l'entrevista en que presentem les idees més interesants. A grans trets, què és el CEC i quina és la seva situació actual? El CEC és una organització empresarial que té com a principal objectiu defensar els interessos dels comerciant de Catalunya i, concretament el comerç de proximitat que és el que recullen tots els nostres gremis. Formen part de la confederació 25 federacions a nivell de Catalunya que representa uns 350 gremis de tot el territori català. Hi ha organitzacions des del punt de vista territorial i altres des del punt de vista professional les quals representen els gremis. Dins d'aquest conjunt d'entitats hi ha aproximadament uns 900.000 llocs de treball. També formem part de la Confederacion Española de Comercio. En una època de crisi com l'actual, com està influint en les vendes? Aquesta crisi nacional l'hem patit molt i de forma molt directa. S'ha perdut la confiança en quan a la situació econòmica, es veu cada vegada mes gent aturada, es veuen en perill algunes feines perquè la gent ha deixat de consumir tant com abans. Potser abans era un consum excessiu i ara la situació s'ha anat agreujant. Fa dos 2 anys vam perdre 20% de la facturació a nivell anual, any passat vam perdre entre un 7 i 9%. Ara esperem que la situació no continuï baixant en la mateixa línea i que ens estabilitzem, si més no quedar-nos l'any passat o notar una lleugera milloria. Som conscients que les festes de Nadal per als comerciants son una època molt important en quan al total de la facturació anual. En alguns casos on l'època de Nadal representa un 20-25 de les vendes del any son del seu negoci, però hi ha establiments que representen la majoria de vendes, entre un 70 i 90%: sobretot les joguines i torrons. Si aquesta campanya és tan important per segons quins gremis el fet que vagi malament al Nadal durant tot l'any s'arrossega la precària venda. Confiem que al Nadal hi ha una tendència més gran a consumir així doncs esperem fer el mateix que vam fe l'any passat. Els estudis fets aquest any mostren que la despesa per família serà d'uns 600 i 700 euros. Nosaltres no hi estem en acord ni he desacord, si no que mes o menys és una xifra que surt cada any. El que si que pot variar és la distribució d'aquest diners en l'oci, l'alimentació i els regals. Hem comentat que hi ha un evident descens del consum. Quins son els sectors més afectats per la baixada del consum? Hi ha diversos sectors afectats, però els que més son aquells que no tenen un producte sense substitució alternativa. Per exemple, en el sector de la carnisseria si abans algú comprava vedella i ara no té tan poder adquisitiu pot passar a comprar pollastre que és més econòmic però al fi i al cap les dues coses són semblants. Diguem que en aquest cas, com en molts altres, hi ha una alternativa de producte i això fa que el consumidor trobi un producte més ajustat al seu pressupost. Però, per altra banda, hi ha sectors com el de viatges o mobles que la substitució és més complicada i la gent esperar a tenir diners per poder adquirir allò que vol. Si algú li ve de gust canviar un dormitori però no es imprescindible i no tens diners, la substitució no es produeix i s'ajorna per uns temps indefinit fins que es vagi millor de diners. Són aquests sectors els que noten amb major potencia l'efecte de la crisi. Respecte les tendències anteriors dels any passats, la tendència de consum és menor? Si, portem dos anys a la baixa, possiblement fa dos anys que venem uns 20% menys. Però els comerciants han començat ha fer accions per evitar que això es produeixi; sobretot ajustant preus i que el producte s'adeqüi diners que el consumidor vol gastar, intentem que amb noves tècniques que aquest any puguem aturar els descens. La baixada de consum en quins sectors s'han notat més en els petits i mitjans comerços o en les gran superfícies? La baixada podem dir que ha estat generalitzada per tothom. La gent quan no té disponible per gastar no gasta ni en un lloc ni en l'altre. Si que és cert que el petit comerç, amb una infraestructura com la que té, suporta o aguanta més una pressió de no vendre, en el sentit de tenir una o dos persones treballant que segurament són del àmbit familiar no s'ha de contractar ningú més i l'establiment pot ajustar-se més el cinturó. Per poder aconseguir objectius d'estrènyer el cinturó el petit comerç té més flexibilitat. Quins són els valors del petit comerç en front a les grans superfícies? Un tema molt important i que a nivell europeu s'està posant més en valor és el tema del medi ambient. Si per anar a comprar t'has de desplaçar, agafar el cotxe, aparcar, en definitiva fer depesa ecològica és un acte de molta contaminació. El petit comerç està a prop de casa, aporta proximitat així que tu pots anar-hi caminant. És una tendencial que està augmentant. També que aquest tipus es situï dins de les ciutat fa els carrer que cobrin vida. L'absència de comerç és negativa perquè dona una imatge de zona deshabitada i morta. Per tant, el consum ja no és només una qüestió econòmica sinó també social. Exacte. El consum és un qüestió social. Tota economia es basa en un consum, no podem negar que una econòmica no funciona sense el consum. El que si que és cert i ha canviat la tendència és a nivell de sostenibilitat. Però el consum si que és una qüestió social ja que el comerç dona vida a les ciutats, la seva presencia evita tants atracaments i delinqüència, fa que les ciutats i pobles tinguin vida i posar en valor coses que no es tenen en conte com la seguretat. De l'entrevista n'extreiem que l'època de Nadal no està sent gaire profitosa per als comerços i que molts han de reinventar-se per poder continuar venent tot i està en una crisi econòmica. El consum nadalenc és complicat sobretot per aquells establiments que ofereixen productes d'ús molt temporal i que durant l'any ja no es venen quasi. Tot i aixì, el CEC espera que el consum s'estabilitzi i no continui decaient com fins ara.

domingo, 12 de diciembre de 2010

Incentivar el consum de forma responsable

Queden menys de dues setmanes per Nadal i a les grans superfícies es noten més que mai l'augment d'ofertes. Per aquests temps els centres comercials opten per ofertar productes a 2 per 1, preus més rebaixats que de costum o regals addicionals en la compra d'un producte. La crisi econòmica ha fet que aquest any hi ha un 20% més d'ofertes, és lògic, que en una situació de no gaire esplendor econòmica l'aposta en ofertes sigui tant important. En conjunt dels productes però en més quantitat a en alimentació on hi ha més facilitat per ofertar productes ja que és una secció que per Nadal nota l'augment de vendes pel que fa a torrons, fruits secs, vins, licors, etc. Tot i així, des de diferents institucions ens alerten que tinguem un consum conscient i que malgrat les grans ofertes que fan les grans empreses per incentivar el comerç no ens aboquem a un consum excessiu, una de les campanyes més potents és la de l'Agencia Catalana del Consum.

El consum general ens els últims mesos en les grans superfícies ha estat baix, ara és quan els centres es posen les piles en estratègies de marketing i ve l'oportunitat de remuntar les vendes. Per veure quin ha estat el increment de les estratègies de venta i com s'afronta l'època de Nadal estem intentat concertar una entrevista amb el cap de secció del departament d'Alimentació de El Corte Inglés de Francesc Macià, Plàcido Julià. I per altra banda també intentarem centrar-nos en la secció de joguines, un departament molt important de cara a la celebració dels Reis mags.

sábado, 11 de diciembre de 2010

Estadístiques

Després de la negativa de La mquinista i Diagonal, hem buscat altres fonts per a fer entrevistes, com la confederació espanyola del comerç. Més concretament intentem contactar  amb el seu president: Miguel Angel Fraile, tot i que si no es possible ho parlarem amb alguna persona que ens pugui parlar d'aquestes dades.
Per una altra part, hem investigat organismes de control del consum com l'Idescat, que ens mostra una estadística referent al consum en les grans superfícies, tant a Catalunya com al conjunt del territori espanyol. En aquesta estadística es diferencía entre Alimentació i altres productes.
També els informes de la Confedereació Espanyola de Comerc mostren el consum en l'any 2009 i separen amb el nadal i reis. També ha publicat un estudi sobre el consum en el comerç minorista a Espanya. Amb això augmentem la nostra base de dades de l'evolució del consum durant els anys.

lunes, 6 de diciembre de 2010

Gran i petit comerç

Fem una recapitulació del que portem fet fins el moment. De moment estem buscant informació de totes les grans superfícies de Barcelona per poder fer la comparativa de les previsions de vendes d'aquesta temporada amb les d'anys anteriors. El Corte Inglés i l'FNAC estan sent les nostres principals fonts de búsqueda.
Ara ens començarem a centrar en l'altre part del treball: els petits comerços de Barcelona. D'aquesta manera, aconseguirem fer una valoració global tant del petit comerç, com de les grans potències en el mercat de la capital catalana. Al llarg d'aquesta setmana, i de la que vé, ens centrarem bàsicament amb aquests aspectes, a part d'acabar de completar l'informació de les superfícies més grans i de tancar les entrevistes amb els professionals del sector. Encara s'han d'acabar de concretar, per això s'està convertint en una de les nostres grans prioritats.
Amb tot plegat, també tenim una mala noticia. Tant La Maquinista com l'Illa Diagonal (grans multinacionals amb les que haviem intentat contactar la setmana passada per no estancar-nos només amb dues opcions) ens han donat una negativa per facilitar-nos unes dades que els haviem demanat. Més motiu per centrar-nos en les empreses que els sigui viable aportar-nos informació útil.